Road movie de l’estil de Fear and loathing in Las Vegas però a la catalana i on l’objectiu dels protagonistes és assassinar el rei d’Espanya. Pel meu gust la novel.la més divertida de Jair Domínguez. Com a punt negatiu, la trama va derivant en una fumada inconnexa i es perd el fil narratiu. O això o jo sóc curtet i no puc seguir-lo. En qualsevol cas rius una estona.
Adjunto un fragment.
En Junior Montblanc va a cursets per gestionar la ràbia i ha llogat un petit xalet adossat en una urbanització als afores. Arriba a casa el primer dia i descobreix que els seus veïns són uns putos xarnegos: bandera espanyola, tovallola amb el toro, crits, gossos i el cotxe aparcat ocupant mig carrer. No hi ha lloc pel preciós cotxe d’en Junior, un Fiat Spider Sport del 68 amb el seient rebaixat i els pedals substituïts per paletes a la part posterior del volant.
En Junior baixa del cotxe i veu el fill de puta del veí: quaranta anys, panxa de set mesos, calb, sense samarreta, banyador Adidas i xancles de piscina pública. A en Junior, com a bon català, no li agrada que els espanyols vinguin a Catalunya a vantar-se dels seus símbols, perquè la línia que separa l’orgull de la provocació és tan fina que la majoria de vegades no existeix. A en Junior li repugna el concepte Espanya, però encara li repugna més la gent que en fa bandera.
—Perdoni, ¿pot apartar el cotxe?
El xarnego somriu, però no es dóna per al·ludit i fa veure que no entén el català. A en Junior li bull la sang.
—Perdoni, ¿pot apartar el cotxe?
La dona i el fill de l’espanyol treuen el cap des de la terrassa i observen com el nan increpa el pare de família. Estultícia pura cristal·litzada a les seves mirades. En Junior avança fins al xarnego, que fa veure que rega les plantes.
—Perdona, ¿pots apartar el cotxe?
El xarnego es gira cap a en Junior. La boca entreoberta, els ulls caiguts de pura displicència animal.
—Que no te entiendo, que a mí me hables en castellano.
En Junior fa un esforç titànic. Recorda les classes de control de la ira. Recorda la seva professora, l’encisadora senyoreta Puig.
—Dic que si pots treure el cotxe d’aquí, que no puc aparcar-hi el meu.
—El coche se queda ahí.
—No sabia que el carrer fos teu —deixa anar tranquil·lament en Junior.
—Pues sí, esta calle es mía. ¿Qué pasa?
—No passa res.
En Junior retrocedeix. Obre el maleter i en treu una retallada més gran que ell. El xarnego només té temps d’obrir una mica els ulls abans que el braç que aguanta la mànega li surti volant pels aires. En Junior surt disparat dos metres enllà pel retrocés de l’arma. La mare i el fill criden horroritzats. El xarnego és a terra de tres grapes, buscant la mà o el rellotge. Apareix un altre quillo, potser el veí, amb una samarreta que porta estampada la frase «Los españoles primero». Paradoxalment, aquest quillo és el segon que cau abatut. L’impacte de la retallada l’agafa per sorpresa i li arrenca mitja mandíbula. La meitat de la cara li queda penjant i fa difícil distingir si la mirada és de sorpresa o si la provoca la distensió dels músculs facials i l’acumulació de sang als globus oculars. El segon tret li fa saltar la samarreta i mig tors. En Junior ja s’ha familiaritzat amb el retrocés de la retallada. La carrega i avança cap al xarnego, que ja ha trobat la mà i mira d’amagar-se-la als pantalons perquè confia que la ciència mèdica li pugui reimplantar. En Junior li posa el canó a la boca i somriu amb la seva cara de nen de set anys. El xarnego es pixa i es caga i vomita sobre la retallada. L’olor d’agre i de gespa tallada ho inunda tot.
—T’he dit que apartis el cotxe, subnormal.
BLAMMM! El cap de l’home esclata com una carbassa madura caiguda d’un vuitè pis. Un tros de crani surt disparat i impacta contra la cara de la dona, que es desmaia a l’acte. Hi ha un escampall de dents per tota la gespa del jardí que, vist de lluny, fa la impressió que és confeti d’una festa d’aniversari. En Junior queda banyat de sang, com si fos una versió preadolescent de Carrie, i es planteja durant un microsegon si cal prosseguir amb la matança. Des que va a classes per aprendre a gestionar la ràbia, en Junior s’ha convertit en una persona assenyada i decideix guardar la retallada al maleter i asseure’s al seient a esperar la policia mentre es fuma un John Player Special.
